Segurament al llegir aquesta frase, el teu subconscient et va dient:
-si, si, jo ja em dono permís, peró no serveix de res! A mi no s'em compleixen mai els somnis!!
Potser desitges les coses, pero no et dones el permís per rebre-les, en canvi, les situacions menys favorables, les discussions, el malestar, l'ansietat...aquestes sensacions si que t'he les permets, i no t'has preguntat mai, perque??
Per que no vivim en el present.
_
Ens preocupem massa per veure clar el futur, i ens perdem en la memòria del passat, i donc...que hi dediquem al moment present? practicament res, precisament per aixó, perque és present i les coses ( diu la nostre ment) no poden ser tan fàcils!!
Donc si!!
La Felicitat només pot ser ara.
Tots caiem en el pensament: Quan sigui Feliç.....-
Quan ens donem compte, hem perdut la vida sencera.
Vivim en una constant insatisfacciò, les emocions negatives i els pensaments pesimistes fan que es prolongui aquesta infelicitat i cobri vida propia.
Has d'entrenar i ordenar la ment i no deixar que entri en espirals de negativitat, això, només ho pots fer en el present.
A través de la dansa, per exemple, tornes a l'estat de presència absoluta, aqui i ara, no hi ha res més, el teu cos dansant per l'espai. Ès aixi de senzill. Quan acabem les classes, les meves alumnes sempre deixen anar un sospir de benestar, com un "per fi", senten la seva presència en aquell moment, en aquell lloc...i desprenen la mirada de felicitat, d'haver deixat la ment en blanc sense proposar-s'ho, sense esforços, només i per el sol fet d'haver fluit amb l'instant present.
Donc bè, la dansa només ès un dels milers de milions de recursos que hi han per sentirte aqui i ara, per rendirte a la presència.
Tu sabrás trobar el teu propi recurs...desde escoltar la musica que més t'agrada, fins a practicar tres hores de Yoga, la qüestiò és, passar els moments en que la ment es desboca i et porta per terrenys perillosos, no et recreeis en cap mena de dolor, passi el que passi, focalitza la ment en algo que t'agradi, encara que en aquell moment et costi, només seràn uns instants, la ment s'enrabiarà, perque ella voldrà portarte a rumiar i a capficar-te en els problemes, en la ultima discussiò que has tingut, o en les discussions que tindrás, siguent teu el poder d'escollir si la deixes que ella et guii i per lo tant otorgues el poder absolut a la resta del mòn per dirigir les teves emocions, o et fas l'amo dels teus pensament, accions i paraules, per lo tant, l'amo de la teva vida.
Tot és més senzill de lo que els llibres d'autoajuda t'expliquen, molt més ràpid i fácil que tot lo que et proposen els entrenadors emocionals... no cal fer llistes de preferències, no cal apuntar els teus somnis i projectarlos, no cal que et tornis un mistic amb cara de pal.
Només cal que visquis en el present, permeten-te sentir tot tipus d'emocions, pero sense recrearte en elles...
A partir d'aqui....somia...
Perque t'han educat per ser realista.
Realista?? Aquesta paraula hauria d'estar prohibida.
Et roba el dret a tenir ilusions, per que ilusions i realisme no quadren dins la mateixa frase.
Llavors tu mateix/a, bloquejes el fluxe d'abundància que hi ha per tots i cada un de nosaltres.
Per una banda vols somiar, saps que algun dia pot ser realitat, pero....
Ai la dura realitat!!! o això és l que ens han fet creure. No hi entris! No entris en la duresa de res, ni el pensament rigid, ni la conducte recte, ni en les paraules dures...
La fluidesa, la ductilitat, la flexibilitat, és la vida,
la duresa i la rigidesa és la mort.
Evita a les persones realistes que diuen volen el nostre bè.
Rodeje't de persones que t'inspirin i et deixin seguir fent el teu cami, que et donin alé per seguir endevant.
Observa't, averigua, quants pensaments negatius tens al dia, sotmét la ment, vigilala d'aprop..
que no agafi el control de cap més pensament...,instale't en el present, torna en rere o avança, fes el cami que calgui per situarte aqui....els teus somnis, t'estan esperant.
I no et "pre-ocupis" de cap cosa que no estigui en el present.
Amb Amor.....LLUM DE FLAMARADA!!!!!!!
Rous.
No hay comentarios:
Publicar un comentario